L’ombra del viatger
Prototip jugable del capítol de Poblet. Segon episodi d’una trilogia d’aventures gràfiques sobre la correspondència secreta de Jaume I.
L’estiu de 1269, Jaume I, amb seixanta-un anys i després d’haver conquerit Mallorca i València, va desoir els seus consellers i es va voler unir a la croada. Va reunir mig centenar de naus al port de Barcelona i va salpar cap a Terra Santa.
Una tempesta al golf de Lleó va dispersar la flota. El rei va desembarcar a Aigües-Mortes, va tornar a Barcelona i no ho va tornar a intentar mai més. Ningú no ha sabut per què.
Fins ara.
Segles després, un jove investigador italià becat a Venècia, Angelo Fissore, troba una carta inèdita del rei, escrita pocs dies abans de salpar. Jaume I hi confessa que no tem l’edat ni el mar, sinó una presència que el turmenta des de la conquesta de València.
Angelo viatja a València per buscar Marina Torres, professora d’història medieval. El que havia de ser una consulta acadèmica es converteix en una cursa: microfilms robats, un ascensor que s’estimba, pedres gravades amb un símbol que ningú no sap llegir i algú que sempre va un pas per davant.
El punt de partida és real. El Llibre dels fets, la crònica del mateix rei, narra la croada de 1269 i la tempesta que la va frustrar.
La flota reial surt del port de Barcelona cap a Terra Santa i una tempesta l’obliga a tornar.
Mor Jaume I. És enterrat al monestir de Poblet.
Angelo troba la carta. Episodi 1: Les Cartes del Conqueridor.
Tomeu desapareix a les coves del Drach i unes pedres gravades porten Marina i Angelo fins a Poblet. Episodi 2: L’ombra del viatger.
El capítol 4 de L’ombra del viatger passa íntegrament al Reial Monestir de Santa Maria de Poblet. És una seqüència completa i autoconclusiva, i per això l’hem triat com a prototip: conté tot el que farà el joc final.
Marina i Angelo arriben al monestir amb una litografia trobada al despatx de Tomeu. Mostra una tomba de Jaume I que no s’assembla a la que tenen al davant. Don Esteve, un monjo gran que havia estat professor de Marina, en sap alguna cosa, però parlar amb ell no serà fàcil.
Escenaris: el claustre, amb la font i els xiprers; la capella en restauració, amb la bastida; el panteó reial; el jardí d’herbes i la finestra de la cuina.
El monjo jove vetlla el descans de Don Esteve i no es mou del claustre. Amb alguna cosa de la cuina, el gat tomba un test; amb els trossos de ceràmica, la font s’embussa.
Només parlarà després de prendre-la. Les herbes són al jardí; l’aigua calenta, al termo dels restauradors de la capella.
Don Esteve reconeix la litografia: és l’antiga tomba del rei. Algú els deixa pistes a mitges, i potser Jaume I no reposa on tothom creu.
Angelo entreté els restauradors mentre Marina s’enfila fins a la part alta del panteó.
Marina hi encaixa les pedres que han anat trobant. Un mecanisme amagat gira i deixa caure una caixa amb cartes adreçades al rei, signades a Venècia el desembre de 1270.
El dubte de Don Esteve no és inventat. El capítol s’arrela en la història del panteó reial, un dels llocs més simbòlics del patrimoni català.
Jaume I pren l’hàbit cistercenc poc abans de morir i és enterrat a Poblet.
Pere el Cerimoniós fa construir els sepulcres reials, alçats sobre arcs a la nau de l’església. El trencaclosques final aprofita aquesta alçada.
Després de la desamortització, les tombes són saquejades i les restes reials acaben a la catedral de Tarragona.
Les restes tornen a Poblet, als sepulcres que Frederic Marès va refer a partir de 1940. L’autenticitat del que contenen s’ha posat en dubte més d’una vegada.
La UNESCO declara Poblet Patrimoni de la Humanitat.
Tres escenes de l’episodi 1 amb l’art definitiu i textos del guió en català. Tria personatge i acció, i fes clic als punts d’interès. Com al joc, cada objecte té més d’un comentari.
Després de l’accident, Angelo baixa al forat de l’ascensor i encén la llanterna del mòbil. Mou el cursor o toca la imatge per il·luminar-la, i busca el que no hi hauria de ser.
Encara no has trobat res.
Fons pintats a mà amb vocació de quadre: llum de capvespre, vitralls modernistes, marbre i petits detalls que premien la mirada atenta. Els personatges, de línia neta i color pla, hi destaquen com en una pel·lícula d’animació.
Escenaris i protagonistes: David Puerta i Miki Montlló. Personatges secundaris i art conceptual: Eva Petrakova.
Professora d’història medieval a la Universitat de València. Brillant, apassionada i difícil de tractar al principi. L’arribada d’Angelo la treu de la biblioteca: aquesta vegada viurà l’aventura en lloc de llegir-la.
Investigador d’Aosta becat a Venècia. Parla a poc a poc i pensa de pressa. El seu entusiasme és contagiós; les seves ficades de pota, també.
Catedràtic d’Història Medieval a la Universitat de les Illes Balears i exparella de Marina. Després de les coves del Drach, ningú no sap si és viu ni de quin costat està.
L’home de la gavardina. Roba documents, sabota ascensors i deixa pistes calculades. Està obsessionat amb un llibre d’origen àrab.
Monjo de Poblet i antic professor de Marina. Ja no se’n recorda, d’ella, però sí de l’antiga tomba del rei.
Personatges secundaris de l’episodi 1, dissenyats per Eva Petrakova.
Una carta de 1269 i uns microfilms robats porten Marina i Angelo de la Finca Roja fins a una biblioteca del Sàhara i a les coves del Drach.
Tomeu ha desaparegut, algú els envia pedres per correu i una litografia els porta fins a la tomba del rei, a Poblet.
Tomeu és viu i els espera a Samarcanda. La pista segueix els passos dels viatgers que van unir la Mediterrània amb l’Àsia.
El català és la llengua principal de Nexum: interfície, instruccions, inventari, pistes, diàlegs i veus, amb doblatge complet.
La trilogia passa majoritàriament en territoris de parla catalana, de la Finca Roja a les coves del Drach i al panteó reial de Poblet, i incorpora actors de diverses variants dialectals.
(Silenci.)
(…)
Un capítol complet i polit que demostri l’art, les mecàniques i el to del joc.
Presentació del prototip a editors, inversors i festivals de demos a partir de la tardor de 2027.
Producció completa de L’ombra del viatger i llançament coordinat dels tres episodis.
Preproducció: disseny detallat del capítol, guió definitiu en català i adaptació dels sistemes d’Unity.
Art i animació: escenaris, personatges i animacions. Càsting de veus.
Integració a Unity, programació dels trencaclosques, gravació de veus, música i so.
Proves internes i externes, correccions i versió final.
Presentació a editors i festivals.
El prototip es desenvolupa a Albarca, al Priorat, a la seu de Making Of, a la comarca veïna de Poblet.
Nexum va néixer en aquest mateix poble el 2024, durant el Laboratori Albarca Creativa.