L’estiu de 1269, Jaume I, amb seixanta-un anys i després d’haver conquerit Mallorca i València, va desoir els seus consellers i es va voler unir a la croada. Va reunir mig centenar de naus al port de Barcelona i va salpar cap a Terra Santa.
Una tempesta al golf de Lleó va dispersar la flota. El rei va desembarcar a Aigües-Mortes, va tornar a Barcelona i no ho va tornar a intentar mai més. Ningú no ha sabut per què.
Fins ara.
J
Segles després, a la Biblioteca Marciana de Venècia, un jove investigador italià, Angelo Fissore, troba una carta inèdita del rei, escrita pocs dies abans de salpar. Jaume I hi confessa que no tem l’edat ni el mar, sinó una presència que el turmenta des de la conquesta de València.
Angelo busca a València Marina Torres, la gran especialista en el rei. El que havia de ser una consulta acadèmica es converteix en una cursa per mig món: microfilms robats, un ascensor que s’estimba, pedres gravades amb un codi que ningú no sap llegir, un antic amor que desapareix i algú que sempre va un pas per davant.
El punt de partida és real. El Llibre dels fets, la crònica del mateix rei, narra la croada de 1269 i la tempesta que la va frustrar.